Opinió

Llengua, cultura i religió

Buda va dir: “El que ets és el que has estat; el que seràs és el que facis a partir d’ara.”

Aquest adagi, aplicable als pobles, ens ensenya que si volem un futur diferent ens l’hem de guanyar. La convicció mental, l’esforç i una voluntat ferma de poble unit faran reeixir els anhels de llibertat.

Karl Marx va afirmar que la religió és l’opi dels pobles. És evident que, com més penetrament de les religions en les diferents cultures, configuren una comunicació verbal, la llengua, impregnada de reminiscències atàviques que fan més difícil el progrés social.

La derrota de l’Armada Invencible pels anglesos (un company meu diu que probablement amb l’ajut anunnaki) va significar la consolidació del protestantisme. Un raig de llum va començar a il·luminar Europa. L’Espanya de Felip II, devot catòlic romà, va continuar sumida en la negra nit dels temps.

Mentre la precarietat social augmenta, resulta que l’Església catòlica ha augmentat el seu patrimoni de béns immobles gràcies al que jurídicament s’anomena “immatriculacions”. Immatricular vol dir portar una finca per primer cop al Registre de la Propietat. La mateixa Conferència Episcopal Espanyola parlava d’unes 40.000 immatriculacions a tot Espanya.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.