Santa Coloma, ciutat en decadència

Quan una ciutat o poble entra en una fase de decadència sempre es tendeix a cercar causes i possibles culpables de la situació. Generalment és degut a una manca de vocacions empresarials de la gent que la conforma. A vegades, i aquest és el cas, és degut al fet que, tot i haver-hi condicions materials perquè es produeixi un creixement progressiu, els encarregats de conduir les iniciatives empresarials a bon port no ho propicien.

Pot ser per manca de capacitat, fet que, sent greu, no és el pitjor; sol ser per desídia sovint provocada per una politització del govern local que avorta tota iniciativa en bé del desenvolupament de l’activitat econòmica. El cas és que a Santa Coloma s’està produint, des de fa uns anys enrere (govern Antoni Solà i tot seguit Joan Martí), un fenomen que no s’ha vist mai a casa nostra: la deslocalització d’empreses amb tradició a Santa Coloma (Unitat Química) a pobles de la rodalia. Algunes per traves burocràtiques inexplicables, altres per manca de previsió i compliment dels deures per part del consistori (el cas Hypra és escandalós i vergonyós) o iniciatives com el cas de les olles i cassoles de Can Pujades.

El deure dels que governen és posar tots els mitjans a l’abast, que no són pocs, perquè les iniciatives empresarials que prometen creació de llocs de treball siguin escoltades i patrocinades amb interès. Els llocs de treball que Santa Coloma necessita i es mereix no els ha de crear l’administració omplint els despatxos d’assessors, amics i coneguts i gent amb bons padrins. Això no és economia productiva, això és enxufisme parasitari.