Política

Pep Berga

Alcalde d’Olot (Junts)

“M’hi haurien d’insistir molt; vuit anys està molt bé”

“És bo tenir idees i cares noves, però crec que tampoc s’ha de tancar definitivament cap debat fins que no faltin uns mesos”

“La variant nord és una obra molt important per a la mobilitat d’Olot i les Preses, i no pot esperar més”

El creixement en habitants no ha vingut acompanyat d’un de semblant en habitatges Estem molt contents del pacte de govern amb ERC. No hi ha hagut cap situació de crisi ni s’ha posat mai en risc
L’Espai Cràter ha dinamitzat l’hostaleria, la restauració, el comerç... Ha estat un revulsiu

Pep Berga no tanca la porta a repetir i n’explica les raons en aquesta entrevista. L’alcalde hi analitza també l’estat de salut del pacte de govern amb ERC i explica l’última hora del projecte històric de la variant nord.

Vostè va anunciar que es presentava per última vegada. Com es prepara el seu relleu?
Les coses no s’han de donar mai per tancades. Una cosa és que em presenti i digui que m’agradaria fer vuit anys i donar el relleu a un altre, però l’altra és que es tracta d’una discussió que s’ha de tenir en l’últim any i, a més, és una decisió que no es pren individualment, sinó en un grup. Ara som al principi del mandat; d’aquí a dos anys serà el moment de començar a parlar de l’alternativa en cas que decideixi tancar la meva etapa política.
Què podria fer-li replantejar la continuïtat?
M’apassiona ser alcalde, m’hi dedico en cos i ànima i he pres la decisió de treballar només per a la ciutat. M’hi haurien d’insistir molt, perquè penso que vuit anys està molt bé, que és bo per a la ciutat tenir idees noves i cares noves, però crec que tampoc s’ha de tancar definitivament cap debat.
El pacte de govern amb ERC té bona salut?
Sí, molt bona salut. Des del primer moment ens hem entès molt bé. T’oblides que som dos partits diferents; funcionem com a grup, amb un equip molt motivat i preparat.
La prioritat va ser un govern clarament independentista?
Les prioritats canvien en cada moment, perquè la política nacional ha estat molt convulsa els últims anys. Vam pensar que calia tenir en compte que, a Olot, hi ha un nombre molt alt de votants independentistes i la primera opció que havíem d’explorar era amb un altre grup que compartís aquest principi nacional. A més, va funcionar molt bé perquè hi havia molt poques discrepàncies programàtiques.
Ja tenen el pla de govern?
Està fet. L’hem explicat als grups de l’oposició i el seguim des de fa temps. Ara estem treballant en una aplicació informàtica que permetrà a qualsevol ciutadà consultar les accions a les quals ens hem compromès i el percentatge d’execució.
Vox està al consistori i Aliança Catalana ha estat tercera força a Olot en les últimes eleccions al Parlament. Què en pensa?
És una dinàmica que no és local, sinó europea, i l’hem d’escoltar. Les persones no es tornen d’ultradreta d’un dia per l’altre, sinó que troben uns partits que parlen d’uns temes que els altres han evitat i, per tant, hem de fer plegats una reflexió sobre com hem d’abordar aquestes preocupacions.
El seu model de ciutat es fonamenta en la promoció econòmica, en què la indústria té un pes específic molt rellevant. És el seu cinquè any a l’alcaldia. Analitzi com els ha funcionat.
És veritat que hem donat molta importància a la promoció econòmica. Intentem aprofitar totes les oportunitats, no només les del sector industrial, que és veritat que té una presència molt important i és el que ens garanteix més riquesa. Però tot això sense renunciar a tenir turisme desestacionalitzat, un comerç de qualitat i altres vessants de l’activitat econòmica.
La indústria ha atret molta mà d’obra forana. Vostès han reclamat en moltes ocasions als industrials que millorin les condicions laborals dels treballadors. S’ha avançat en aquest sentit?
La necessitat de mà d’obra és una tònica general al país. Ciutats del nostre entorn són també ciutats receptores de persones vingudes a buscar noves oportunitats, i és un fenomen que tenen en la mateixa proporció. Senzillament, ens hi hem d’adaptar, perquè és mà d’obra que necessitem, sense que això influeixi en la qualitat dels serveis. És un dels reptes que tenim, com totes les ciutats que ens trobem en aquesta situació.
La falta d’habitatge és molt punyent a Olot. El mercat va escàs. Què en pensa?
Si la ciutat creix, és lògic que es necessitin més habitatges i, moltes vegades, les ciutats creixen més ràpidament que la capacitat de la societat per generar-ne. Podem fer determinades promocions, però se’n necessita molt més, i és la iniciativa privada qui decideix construir o fer pisos de lloguer. Per descomptat que en falten.
Vostè va picar el crostó als jutges pel tema de les ocupacions.
Sí, perquè les ocupacions que estan emparades per determinades lleis i normes que permeten que ocupis un habitatge i t’hi quedis fins que un jutge digui el contrari ens han portat molts problemes, sobretot si van acompanyades d’incivisme i situacions conflictives amb els veïns. Als veïns els costa entendre que ningú pugui fer res per evitar l’incivisme d’unes persones que ocupen un habitatge, es connecten il·legalment a la llum i l’aigua, fan festes de nit...
El nucli antic, ara sí?
S’ha de fer entendre que cal actuar en una part més petita del que a vegades pensem. Hi ha la zona de Sant Rafael, el Firal, part de Sant Francesc, la rodalia de la plaça del Mercat, on tot està molt arreglat. Ens queden unes illes entre la plaça Major i la del Carme i el carrer dels Sastres, que demanen una direcció per part de l’Ajuntament per aconseguir que es regenerin. Dic això perquè les finques individuals són molt petites i, amb les normes d’edificabilitat, es fa difícil invertir-hi i que la inversió tingui un retorn.
En què consisteix aquesta direcció?
Cal un acompanyament per posar d’acord diferents propietaris. Els metres quadrats que té el propietari en una finca vertical de 60 metres quadrats per planta doncs potser els ha de compartir amb tres més per fer possible una edificació amb un únic ascensor.
Com el duran a terme, aquest acompanyament?
Al capdavant d’aquest projecte de regeneració, hi tenim Itziar González, una arquitecta que ha estat al capdavant de processos similars arreu de Catalunya. Confiem en ella, ens hem de posar d’acord per actuar en una illa ja identificada i, quan la tinguem regenerada, ha de servir d’exemple per donar continuïtat a d’altres.
Amb el nou Espai Cràter, Olot ja és la capital dels volcans?
És veritat que Olot està envoltada de parc natural i la gent ja la identifica amb el paisatge, i allò més identificatiu d’aquest paisatge són els volcans. L’Espai Cràter ens ha sortit molt bé, és molt atractiu i, en dos anys, ja l’han visitat més de 100.000 persones, que són moltes. La veritat és que ha funcionat com un pol d’atracció i ha dinamitzat la restauració, l’hostaleria, el comerç... Ha estat un revulsiu. És un espai molt dinàmic on cada dia passen coses.
Una polèmica recent, el Morrot.
És un pla parcial que dibuixen i recullen els plans generals urbanístics del 2003 i el 1986 i, fins i tot, un d’abans del 1970. Hem encarregat un estudi de com es podria desenvolupar, hem demanat els informes corresponents, ho vam ensenyar als veïns i, quan ho tinguem tot, ho tornarem a portar als veïns.
I si l’oposició persisteix?
En cas que es consideri que la sensibilitat del 2024 ha canviat molt respecte al pla del 2003, ho deixarem per a quan s’hagi de fer el proper POUM per si s’ha de canviar algun límit. Tenim temps per fer les coses bé.
Montolivet, una altra polèmica.
Els veïns ens van demanar un projecte per renovar els serveis. És un barri complex, amb més de 26.000 metres quadrats d’espai públic, i ens han demanat fer un procés de participació més profund del que ja s’ha fet, i es farà.
Vostè es va queixar perquè els veïns duien aquestes polèmiques al ple. Per què?
Perquè el ple és un espai en què es decideixen coses importants que prèviament figuren en l’ordre del dia i els que hi intervenen han de poder tenir la documentació preparada. No podem convertir-lo en un espai en què qualsevol pugui venir a parlar de qualsevol cosa sense haver-ne avisat. I això és una cosa a la qual potser ens hem acostumat massa, quan hi ha moltes altres vies per mostrar rebuig o per protestar. No cal dir que estem oberts a rebre tothom qui vulgui parlar.
Vostè va dir que hi ha partits que ho instrumentalitzen.
I ho mantinc. Moltes d’aquestes protestes han vingut promogudes per determinats grups polítics. Això va començar en el mandat anterior i ha arribat el moment de posar-hi fre.
La variant, ara sí?
Tenim el compromís que, pels volts de Nadal o, a tot estirar, a principis de l’any vinent, tindrem el projecte executiu. Ara ja no hi ha excuses i la Generalitat hi ha de destinar els diners que fan falta per engegar l’obra. Quant es trigarà? No ho sé. Dependrà de si es fa a trossets o hi posen màquina a banda i banda. És una obra molt important per a la mobilitat d’Olot i les Preses, i no pot esperar més.
Com pot afectar la formació d’un nou govern?
Hi ha molt de compromís amb tots els partits amb possibilitats de governar.
Què en pensa, d’un tren tram Olot-Girona?
Em sembla bé. És una llàstima que el 1969 perdéssim el tren. És un mitjà de transport molt més sostenible que el cotxe, però, ara, atenent als requisits de respecte al medi ambient, es fa molt difícil fer una obra d’aquest tipus. Crec que ara no tenim el volum de gent per fer-lo sostenible, però, com a ciutat, no hi hem de renunciar mai.
És difícil, des del punt de vista dels serveis, exercir la capitalitat de la comarca?
És el paper que ens toca fer. Olot és al centre, hi ha molta equidistància amb la resta de pobles i és lògic que determinats serveis siguin a la nostra ciutat, com el Teatre Principal, l’escola de música, determinades instal·lacions esportives... Som una ciutat molt unida amb la nostra corona immediata, però també ens venen de pobles que ens queden més lluny.
Què voldria dir que no li hagi preguntat?
Doncs que hem fet moltes coses en un any: la promoció de pisos a Sant Cristòfor i les obres del CAP de Sant Miquel, actuacions de seguretat a la plaça de braus, la recuperació de La Carbonera, competicions internacionals, les obres a l’avinguda Badosa, al carrer Hospici i al volcà Montsacopa...

El perfil

Amb moto per la ciutat i amb bicicleta per fer quilòmetres

Pep Berga és l’alcalde d’Olot des del mes de juny del 2019; en aquella ocasió, amb majoria absoluta. És un home que es va guanyar a pols encapçalar en les eleccions municipals d’aquell any la llista de Junts, perquè va picar molta pedra durant els vuit anys de Josep Maria Corominas a l’alcaldia. Era un fix en bona part dels actes, festes i festetes que requerien la presència d’algú de l’equip de govern i va encapçalar, ja també com a alcalde, la regidoria de Cultura, una de les seves grans passions. I és que Berga ha estat sempre molt vinculat al teixit associatiu cultural de la ciutat. Va ser un dels fundadors de l’associació de cultura popular El Til·ler, que va impulsar el Cornamusam, el festival internacional de la cornamusa, que ha convertit la capital garrotxina en un referent en aquest tipus de música tradicional. Pep Berga és un aficionat a la bicicleta i és fàcil veure’l quasi cada diumenge recorrent els paisatges de les carreteres gironines. Per la ciutat, però, es mou amb moto. Diu que li permet desplaçar-se amb més facilitat i tenir un contacte més directe amb tots els racons.

Nascut l’any 1964, aquest llicenciat en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb diploma d’especialització universitària de funció gerencial a les administracions públiques (Universitat Ramon Llull) i màster en direcció pública (EMPA- Esade), ha treballat com a professor de filosofia a la UNED i, posteriorment, com a tècnic al Departament de Benestar Social, a l’oficina que aquest organisme del govern català té a la capital garrotxina. A més de les tasques pròpies de l’alcaldia, ha assumit la gestió dels projectes estratègics de la ciutat –rehabilitació del nucli antic, projectes Next Generation...–, així com les regidories de Seguretat i Civisme i Règim Intern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Zona Euro

El BCE manté el tipus d’interès bàsic en el 4,25%

Barcelona
Unió Europea

Ursula Von der Leyen és reelegida presidenta de la Comissió Europea

Barcelona
política

Rovira tanca el cercle de l’exili amb la seva tornada al Parlament

barcelona
Guerra a Gaza

El Parlament israelià rebutja “com a principi” un Estat palestí

Barcelona
política

El PSC proposa Núria Marín, Antoni Poveda i Alfons García com a senadors

barcelona
Política

El PSC tornaria a guanyar les eleccions, per davant de Junts i ERC, segons el CEO

barcelona
Estat Francès

Almenys set morts en l’incendi d’un edifici d’habitatges a Niça

Barcelona
judicial

El Suprem confirma la condemna a un mosso que va agredir al periodista Jesús Rodríguez

barcelona
Estats Units

Biden dona positiu en Covid-19 i atura temporalment la campanya

Barcelona