És típic de molts tenir el mal costum de criticar i de fer judicis gratuïts; en canvi, és típic de pocs saber escoltar sense judici i posar-se en la pell de l’altre/a. Uns tenen la neurosi per sobre la línia de la normalitat i els altres, per sota. Tanmateix és cert que algunes persones diuen naps d’altri i amb freqüència resulten ser exageracions d’una veritat insignificant, sovint engalanada pels problemes de la mateixa que emet judicis. Hi ha un col·lectiu de persones que actuen com robots programats per criticar i fer judicis, no saben fer res més. Per tant, estareu d’acord que un tant per cent elevat de la població és més inconscient que conscient de la seva xerrameca. Una vegada un amic em va dir: “He començat a aprendre la bona pràctica de no fer judicis, ja que fa poc temps havia criticat una amiga pel que li va passar, i anys més tard em va passar a mi.”