Molt sovint una crítica literària diu tant, o més, sobre el crític com sobre l’autor que critica. Ho dic havent llegit l’article de Julià de Jòdar (“Rosegons per a dos amics”, El Punt Avui, 12.12.19). Jòdar parla de Joan Ferrater, passa a Terenci Moix i finalment se les té amb “Cercas”, estalviant-se fins i tot la molèstia d’incloure el seu nom. A l’últim curt paràgraf de l’article li dedica un menyspreu que considero menyspreable, asseverant que és “d’una indigència còsmica”, titllant-lo de “no tenir categoria intel·lectual per defensar-se”, tractant-lo d’“el paiet”, i descrivint un article seu com “una coseta [...] més caiguda que el cul de la Marilyn Monroe”. Res de tot això, al meu entendre, s’assembla, ni de molt lluny, a crítica literària.