La tia Neus ens ha deixat!

Avui és diumenge 22 de desembre; m’acaba de telefonar la meva germana per dir-me el que ja ens vèiem a venir. La tia no s’ha mort perquè estigués malalta ni perquè tingués més de 91 anys. La tia, fins al 25 de novembre, estava bé i feia la seva vida: parlava, reia, es vestia, caminava, feia el dinar... però aquella tarda uns desgraciats van entrar a robar a casa seva i la van ben apallissar. La tia va ser agredida i colpejada i va quedar plena de morats a la cara, al coll i als braços; també li va quedar un hematoma intern al cap que va anar creixent fins que va quedar desconnectada de la vida.

Durant les quatre setmanes que va estar ingressada anava perdent cada dia, va deixar de menjar, va perdre la força que li quedava, va deixar de parlar... La tia tenia el cor fort, era molt valenta i resistia, però, en realitat, la vam perdre el mateix dia que la van agredir; se la veia trista.

Un dels agressors està tancat al Puig de les Basses i faltarà veure què farà la justícia. Aquest malparit tenia antecedents, quan era menor, i ara ja l’han pogut agafar. La pregunta és: fins quan s’hi estarà, tancat?

No es tracta de parlar de nacionalitats ni del color de pell, es tracta de diferenciar entre bones o males persones i aquesta mala persona hauria de pagar fort pel que ha fet; si se l’allibera, ho tornarà a fer.

La vida és molt injusta, però la justícia d’aquest país encara ho és més: tenen més drets els lladres, violadors o agressors que les persones robades, violades o agredides.

Una neboda indignada que exigeix que es faci justícia.