Aquests darrers dies hem tingut una de les llevantades més fortes que es recorden. Sembla que en principi, lamentant el preu caríssim de les vides humanes que hem pagat, dic, sembla que ho hem resolt força bé, la ciutadania ha respost i les institucions del país també. S’ha demostrat novament que som un país que es mereix tenir un estat, com ja hi estem acostumats. Ens ho hem hagut de fer tots sols, no hem vist per enlloc els 7.000 o 8.000 policies nacionals i guàrdies civils donant-nos un cop de mà. Només ens envien els servidors de la patria quan ens han d’apallissar. Tenim la costa arrasada, mig país inundat i el delta de l’Ebre en perill de desaparèixer. Mentrestant, arrosseguem un dèficit fiscal que en els darrers 15 anys arriba a la barbaritat de més de 240.000 milions, diners suficients i de sobra per reconstruir el país i salvar el delta 50 vegades, però, alhora, hem d’anar suportant un estat que només ens vol perquè la festa que tenen muntada continuï sense parar.