Opinió

Divendres, dissabte i diumenge

Sr. Manuel Cuyàs, fa temps que, gràcies a El Punt Avui, tinc el goig de llegir-lo.

Malauradament, ara amb menys intensitat que abans ja que, per l’atenció a la seva salut, només podem fruir dels seus articles tres dies a la setmana.

Espero i desitjo la bona evolució de la seva malaltia per tornar a la normalitat ben aviat per poder fruir diàriament dels seus articles.

Els seus escrits em fan sentir molt propera a tota aquella gent que coneix i ha conegut i tractat al llarg de la seva vida, inclosos els que malauradament ja ens han deixat i que vostè tan casolanament descriu.

Llegir els seus Vuits i nous em fa gaudir, sovint somrient, i em refresca moltes vivències a llocs que nosaltres també hem trepitjat i dels quals vostè ens amplia els coneixements amb les seves anècdotes personals. Podria anomenar-ne moltes, però segur que me’n deixaria moltes més.

He seguit, més o menys, el seu delicat estat de salut des del mes de novembre del 2019 quan cada dijous participava a la tertúlia del seu bon amic Xavier Graset amb les seves encertades anàlisis dels moments que hem viscut i encara vivim al nostre país, no gens fàcils, per cert.

Quan ha parlat de la seva salut, no s’oblida d’anomenar el personal sanitari que fa possible, amb el tractament i medicació, la millora del seu cos.

Avui (diumenge dia 16 de febrer) veig que hi ha el seu article Sense Mobile.

Vaig a llegir-lo i, com sempre, espero fruir de debò.

Gràcies per tot i una bona i prompta recuperació!

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.