#JoNoPucEstarACasa

Benvolguda alcaldessa de Barcelona. Un matrimoni de 84 anys, dos adults i una menor, ens vam confinar a casa el dia 14 per la pandèmia. Com que a la família s’ha confirmat un cas de Covid-19 i altres presentem símptomes, no podem sortir ni per anar a la farmàcia. Les mesures que l’ICS ens ha indicat inclouen repòs i ventilació de les estances. Però no podem seguir-les. El dilluns 16 va començar la reforma total d’un pis de la finca. El soroll (al voltant dels 110 db) que fan a l’uníson els operaris de la constructora és insuportable (trepants que fan regates, cops bestials de martell, trencadissa de rajoles…) i la pols que puja pel celobert, asfixiant, de manera que no podem complir les ordres sanitàries. Ans al contrari, la simptomatologia s’agreuja. És embogidor. Desafortunadament, ja fem tard: el meu home ha estat ingressat d’urgència. La resta seguim patint. El propietari del pis, que no hi viu sinó que el lloga, no ha estat piadós amb les súpliques que, per telèfon, li hem fet. Quatre cops s’han acostat binomis de la GU, però només han pogut aturar les obres unes hores. Com que l’Ajuntament no ha prohibit les reformes integrals privades durant l’estat d’alarma, segueixen treballant. Insòlit. Sra. Colau: una cosa és que en aquestes setmanes de reclusió hom aprofiti per penjar un quadre o tocar la flauta… i una altra de ben diferent és escometre una obra de l’envergadura de l’exposada, sotmetent la gent confinada a una tortura física i psicològica sostinguda, insalubre, horrible, indefugible i, el que és més colpidor, legal.