Opinió

Per a l’Enric Casasses i Figueras

Els mitjans de comunicació (premsa, televisió...) m’han fet sabedora d’un important esdeveniment: el poeta Enric Casasses i Figueras (Barcelona, 1951) ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En ocasió de la festa cultural L’Escala Vila del Llibre, la presència de l’Enric Casasses a l’Escala va ser molt estimada. El seu recital (el diumenge 1 de març) a la sala Víctor Català de l’Alfolí de la Sal va aplegar un nombrós públic –jo no vaig poder assistir-hi–. No és escalenc de naixença, però sí de vocació. La seva mare és escalenca i tota la família materna també. Ell és un gran coneixedor de la vila, on hi passa temporades. Conec l’Enric personalment i en ocasions li he fet donació de tot allò que jo llegia a la premsa que feia referència a ell. Com a anècdota, recordo l’entrevista que el periodista Xavier Planas va fer-li al Centre Cultural La Mercè, de Girona. Es pot dir que quan parla ho fa encertadament. Així ho va fer en parlar del llenguatge col·loquial, i del genuí de l’Escala, de quan el turisme en massa no era encara una realitat. Va donar a entendre que qualsevol escalenc o escalenca opinaria igual. Jo, des del públic, vaig demanar la paraula per dir que, com a escalenca, refermava la seva tesi perquè hi estava totalment d’acord.

A l’Escala s’ha valorat sempre el mite literari de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. Des d’ara penso que també s’hauria de reivindicar el mite de l’Enric Casasses. Seria de justícia fer-ho.

El felicito pel seu estil propi com a poeta, narrador, assagista, traductor... i per tantíssims premis rebuts. L’enhorabona!

L’Escala (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.