El preu de l’empatia
Últimament és inevitable discutir les males passades i conseqüències que ens està duent aquest virus. Jo vinc a testificar la meva perspectiva. Soc estudiant de segon de batxillerat, un curs prou concís i amb el seu grau de complicació. El curs que probablement es valora com el pitjor, però alhora també és el millor. Això és degut al fet que aquest any ens espera la temuda selectivitat. Si es convoca, és clar. Però, d’altra banda, aquest any ens esperava el viatge que recordaríem tota la vida. L’esperat viatge a Menorca, que marca la fi d’una etapa important i l’inici d’una de nova. També la merescuda graduació, i que no faltin totes les celebracions d’aniversaris. He de reconèixer que sap greu haver de renunciar a tot això. Però alhora estic agraïda i valoro la sort que tinc. Aquesta crisi està causant problemes de molta més gravetat i sovint no en faig massa cas.
Girona