Clar i català
Estic tip de l’ús que es fa d’eufemismes a l’hora d’amagar o d’embellir tot allò referent a la indigència. Molts polítics i comentaristes no paren de referir-se a la “població més desafavorida”, als “treballadors més humils”, als “barris populars”, etc. Per què no diuen senzillament pobres? I quan titllen la situació de la gent pobra o empobrida de complexa, complicada o difícil, ¿per què no diuen, sense embuts, que és calamitosa, desastrosa o funesta? Si es parla de pobresa –i a partir d’ara n’hi haurà moltíssima més, tant a Catalunya com arreu del món– ¿no es pot parlar clar i català?
La Pera (Baix Empordà)