Opinió

Ho vaig dir

Quan l’estado español va empresonar els nostres polítics i vam començar tots els moviments per demanar-ne l’alliberament (manifestacions, llaços, esmorzars, vermuts, dinars, berenars, sopars i tot el que calgués), en els quals he participat sempre que he pogut i hi participaré sempre que pugui i sense cap recança, vaig dir que ens estàvem desviant de l’objectiu, que només podia ser un: la independència. Vaig dir, també, que, si no l’assolíem, els presos polítics es moririen de vells a les presons, perquè no tan sols no els atorgarien això que en diuen “beneficis” penitenciaris, sinó que quan s’acostessin les dates de finalització de les condemnes alguna llei, disposició, decret o martingala es traurien de la màniga per canviar i allargar les condemnes. Malauradament, el senyor Marchena aquests darrers dies m’ha començat a donar la raó. Per tant, i perdoneu-me per l’expressió, deixem-nos de “collonades” i fixem el rumb de totes les nostres accions cap a la independència, que l’única situació que resoldrà totes les altres és aquesta; ep! compteu fins a deu els que éreu a punt de dir-me que no seran pas tot flors i violes i que de les fonts no en rajarà pas mel, sé perfectament que hi haurà moltes dificultats, moltes i grans, però, si ens hi esforcem tots, ens en sortirem.

Cambrils (Baix Camp)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.