El presumpte declivi de la Rambla

Preferim dir-ne “presumpte” perquè, com a gironins, ens costa molt dir-ho obertament.

La nostra preuada Rambla, a la gran majoria dels que ja tenim una edat, ens deixà una bona empremta, i avui ja no és la d’abans. El cas que ens ocupa no és fer memòria –però també– d’aquella Rambla on, a la nostra joventut, ens férem un bon tip de passejar-hi, amunt i avall, sobre la seva capa d’asfalt, vorejada per uns vells til·lers, a la recerca de l’esguard d’aquella noieta o noi, segons el cas, que ens cridava l’atenció i ens sentíem atrets.

El que venim a referir-nos és a una notícia segons la qual entre la Rambla i l’Argenteria –perllongació l’una de l’altra– hi ha dinou locals comercials buits. Abans, havia sigut un entorn comercial per excel·lència; avui, tret d’uns pocs establiments que més o menys han resistit, la resta són franquícies que, contínuament, van obrint i tancant.

Ara en donem la culpa a la Covid, però en realitat els vertaders culpables són els canvis de tendències i sobretot les grans superfícies, així com la venda per internet.

Sigui com sigui, la Rambla ens l’han canviat, ja no és la d’abans, la que seguim enyorant... És el nostre parer.