Opinió

El poder dels jutges

Vull expressar la meva indignació davant d’uns fets que passo a explicar. Soc avi de dos nens de 12 i 9 anys, respectivament, fruit d’una relació que la meva filla va tenir. Aquests dos nens estan diagnosticats tots dos de TDH i el gran, a més a més, d’un trastorn anomenat negativisme desafiant. Varen ser diagnosticats per la UTAE de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ja fa uns quants anys. Estan medicats i han assistit a consultes psiquiàtriques i psicològiques de control cada tres o quatre mesos, i a un gabinet neuropsicològic a Girona cada 15 dies. Degut al fet que el pare s’ha negat a dur la mainada a les activitats tant extraescolars com mèdiques, vàrem interposar una demanda judicial. Quedi clar que el pare no ha pagat mai ni se li ha exigit mai fer-ho. Doncs bé, la jutgessa no solament dona la raó al pare per no portar els nens a les activitats extraescolars i classes de reforç que necessiten, sinó que a més prohibeix que els nens siguin tractats a l’hospital Sant Joan de Déu i al gabinet neuropsicològic de Girona, i obliga al fet que siguin tractats per la Seguretat Social (fa 10 mesos que esperem que ens donin hora de primera visita). Hem fet recurs a la sentència el mes de febrer d’enguany i estem esperant la resolució, mentrestant els nens no van a extraescolars ni a classes de repàs i tampoc al metge, De moment els donem la medicació que prenien, i no tenen control mèdic. Aquesta és la justícia que tenim en aquest país.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.