“Buenos días, ¿te ayudo?”

“Bon dia, de moment vaig mirant, gràcies.”

Aquesta és la dura realitat, lingüísticament parlant, amb què ens trobem molts dels catalanoparlants establerts a Barcelona i que ens esforcem dia rere dia perquè el català sobrevisqui. El que més m’indigna, però, és que moltes d’aquestes persones que en entrar en un comerç se’t dirigeixen en castellà també són catalanoparlants. Per què has de canviar la teva llengua, llavors?

Cal que seguim responent en català encara que se’ns dirigeixin en castellà, però el que encara és més necessari és que el sector dels serveis esculli el català per encetar aquestes converses.

No volem que el català desaparegui, però no ens enganyem, així és com moren les llengües: substituint-les per d’altres, deixant-les d’utilitzar.