Carrizosa i la presumpció d’innocència

Del tot inadmissible resulta el fet d’escoltar com el líder de Ciudadanos i cap de l’oposició catalana, Carlos Carrizosa, en lloc d’optar per la prudència que li aconsella el seu càrrec, es dedicà, ja d’entrada, a donar per bones les acusacions (entre d’altres) de “malversació” i “blanqueig” en contra dels detinguts en el marc d’una investigació judicial sobre una “desviació” de fons públics per finançar el procés, saltant-se així el dret constitucional a la presumpció d’innocència dels detinguts.

I és que feia vergonya –molta vergonya!– escoltar les seves declaracions donant suport entusiàsticament a les detencions practicades per la Guàrdia Civil i, a més a més, acusant els detinguts, talment com si ja haguessin estat condemnats!, d’haver-se quedat diners públics per beneficiar els seus “amiguetes” i els “chiringuitos” relacionats amb el procés independentista.

Lamentablement, és la mateixa manera d’actuar de sempre per part del seu partit: negar el dret a la presumpció d’innocència quan als qui es jutja o s’acusa són els seus adversaris polítics i, especialment, els dirigents independentistes.

El problema, però, és que els qui així actuen es proclamen com a grans defensors de la Constitució, però, a la pràctica, en fan un ús “a la carta”, ben sectari i discriminatori, d’alguns dels seus articles, com en el cas del dret a la presumpció d’innocència, en funció de qui o quins són els acusats, de tal manera que estan alhora atemptant també contra l’esperit d’un altre precepte constitucional tan fonamental com el de la igualtat de tots els espanyols davant de la llei.