Opinió

Ens sentim abandonats

M’agradaria explicar un fet en què es troben, des de fa dies, moltes llars de Catalunya. Són les nou del matí. El mòbil en marxa, el telèfon fix ben a prop. Avui és el dia en què vam quedar que em trucaria la metgessa del CAP, però van passant les hores i res. Porto tot el dia sense sortir i la metgessa encara no ha donat senyals de vida. Llavors provo de trucar jo. Resultat: línies ocupades. No em queda més remei que tornar-ho a provar demà... Per què ens està passant això? Ens sentim abandonats! Ho entenc. La Covid-19 és un fet extraordinari. Però no expliqueu això a una persona que necessita la visita presencial d’un metge. Els problemes d’artrosi, de circulació, fetge o, el que és pitjor, un possible càncer... on queden? Hem d’anar a la privada, quan tenim una sanitat pública força bona? On és el metge o metgessa que amb un somriure, una mà a l’espatlla i un “No es preocupi” alleujava els mals dels avis, dels nens i de tantes persones? Esperem que tot això canviï i que el patiment de tots ens porti a una millor sanitat.

Sabadell (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.