Opinió

La supervivència d’Armènia: un assumpte crucial

Ara que s’ha posat un punt, tot i que probablement no final –fins quan?– a la nova guerra de l’Alt Karabakh, un territori armeni tan antic com els seus monestirs, no vull deixar passar l’ocasió de posar el focus en aquest minúscul territori –fins i tot per a nosaltres, catalans–, que és un dels límits més palpables d’Occident amb l’Orient Mitjà i, per tant, un punt d’extraordinària incandescència.

No és sobrer recordar que Artsakh –com en diuen els armenis– correspon a una regió, que comprèn un grapat de comarques, no més significatiu, pel que fa a la seva extensió, que la regió de Lleida als Països Catalans, però que molts armenis, començant pels mateixos que viuen allà, estan disposats a defensar amb armes i sacrificant llurs vides, perquè si els el prenen quedaran encara més tenallats pels veïns de la família turca, àzeris i turcs.

Allò que roman independent d’Armènia és un petit estat muntanyós i rocós, poc fèrtil, empobrit d’ençà de la desaparició de la Unió Soviètica, l’any 1991 –uns anys després que es revifés el conflicte de l’Alt Karabakh–, tan petit com Andorra respecte del conjunt de la geografia catalanoparlant.

Si els el prenen i els tenallen, els armenis s’ofegaran. I Occident no ho hauria de permetre, entre altres raons perquè Armènia és un dels bressols de la cultura occidental.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.