Majordom paràsit

Ser ministro comporta ser majordom. S’hi accedeix no per mèrits acadèmics ni científics, sinó per amiguisme i currículum d’ofrendas a España. Si a sobre no has treballat mai i t’has dedicat a defensar la maldat del partit (GAL, clavegueram contra independentistes), llavors ets, a més, un ministre paràsit, i indigne.

Quins mèrits presentava Illa per nomenar-lo? Investigador sanitari? Haver administrat un hospital? Doncs la quota regional del PsoE. A més, li tocà un ministeri sense competències, representa. Que Pedrito Pinotxo digui “Entiendo perfectamente tu decisión” ho trobo mesquí. Un dia abans que fos nomenat candidat afirmava que no era ell, sinó Iceta. Com a bon majordom paràsit, és un cos agraït que espera que el sistema corrupte el premiï amb cadira en un consell d’administració de l’Íbex. Per aquest motiu, i per quota, s’escull un multifracassat universitari. Ambdós volen seguir els passos del camarada no honorable Montilla.

El maleeixo per la mort de tants amics. Gestió contra la Covid-19 de les pitjors del món. I a sobre diu implícitament que ha gaudit! Li és igual deixar-ho empantanegat i saltar-se l’ètica –matèria convalidada més tard a la URJC?–, ell que ha demostrat ser el primer soldat a Madriz. Ara dirà Madrit?

El 14-F no em quedaré pas a casa.