Costa d’entendre
Cada dos per tres ens canvien la normativa sobre el que està permès fer en la llarga durada d’aquesta pandèmia d’àmbit mundial. Comprenc que aquest estira-i-arronsa és necessari i que es fa pensant en perjudicar el menys possible el treball i l’economia en general, així com per descarregar la part psicològica i la frustració que pot causar a les persones el fet de coartar tant temps la seva llibertat de moviment i rutina habitual. Però costa d’entendre que una persona del Baix Llobregat, del Maresme o del Vallès, per exemple, no pugui anar a Barcelona, de la qual és veïna comarcal, a causa del confinament, i a on es pot accedir amb diferents mitjans de transport públic en pocs minuts, i que, en canvi, un veí d’Andorra pugui travessar un grapat de comarques i campar per on a ell li convingui, o viceversa. Ja sé que per causa justificada es pot saltar la norma, però... costa d’entendre.
Sant Joan Despí (Baix Llobregat)