L’educació inclusiva es basa en un model que ofereix a tot l’alumnat no només les mateixes oportunitats, sinó també els recursos per respondre a les seves necessitats i aptituds. Es treballen obertament les diferències per oferir un acompanyament personal i garantir el màxim aprenentatge possible. L’educació té el propòsit d’aconseguir aquesta inclusivitat als seus centres ordinaris, però els suports educatius per a l’alumnat són escassos. Aquesta manca d’adaptabilitat els obliga a proposar a les famílies el trasllat dels infants a centres especials, on podran rebre un bon pla de suport individualitzat. Així s’inicia un inconscient procés d’exclusió i un sentiment d’inassistència i de desconfiança cap al sistema educatiu. L’educació inclusiva vetlla per la comunicació i la col·laboració, l’equitat, la corresponsabilitat, la vivacitat d’experiències i la coeducació. Treballa per una millora de l’autoestima i per una empatia cap a la diversitat. Ens agradaria que s’invertís molt més en l’educació pública per poder gaudir de centres compromesos i atents, flexibles, tolerants, reptadors, saludables..., escoles de tothom i per a tothom, per una societat de tothom i per a tothom.