Opinió

Tanco els ulls i encara costa de creure

Són molts els moments viscuts que aquesta entitat m’ha regalat al llarg dels meus anys de vida. Viatges, alegries, tristesa, plors, adrenalina, sentiment, passió, orgull, angoixa, rivalitat... Un club familiar, passional, en què, gràcies a la compenetració entre equip i afició, recorríem part de la geografia europea per donar suport als nostres jugadors. Inesborrables els moments de la meva primera final com a aficionat a Bassano del Grappa, on fora de la pista érem sempre els actuals campions, però dins d’ella aquell fatídic últim minut del temps reglamentari ens va robar el cap de setmana perfecte. Les nits màgiques al Pavelló Olímpic del Club Patí Vic queden per sempre en el record. Enfilar l’avinguda Olímpia en dia de partit i recordar-la carregada de cotxes aparcats, despertava un sentiment especial. La resta ja és història.

Vic (Osona)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.