Opinió

Europa en té, de futur?

Acabo de tornar a casa un cop acabat l’acte institucional de celebració del Dia d’Europa a la ciutat de Girona. Encara que oficialment és el 9 de maig, diumenge, s’ha realitzat avui (7 de maig), abans, per facilitar-hi la participació. Se’ns ha parlat de la immediata convocatòria d’una “Conferència sobre el futur d’Europa”, de la qual en van plens els diaris i altres mitjans; hem sentit l’himne d’Europa; i s’ha llegit el manifest anual del Consell Català del Moviment Europeu. Sé que, sense Europa, no tenim futur, però vull compartir dues vivències avui: (a) tres noies de 1r de batxillerat han exposat el projecte Joves formadors d’Europa, que pretén fer dels estudiants els mestres sobre Europa del més patufos, amb un llenguatge directe i eficaç; i (b) sortint, una noia m’ha preguntat sobre la “identitat europea”, i li he exposat el que en penso: no és quasigenètica –com ho sol ser sentir-se gironí, andalús o sicilià– sinó adquirida amb profunditat (pels valors que hi ha associats). Per això estimo Europa: millora la nostra personalitat. I el seu “futur” no està entre els polítics sinó enmig dels joves de les vivències (a) i (b). A la terra d’Europa potser hi hem nascut –o hi hem arribat–, però hem de fer-nos-en dignes, de ser europeus o europees.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.