Assemblea= pantomima

Sóc un dels molts socis, i petitíssim accionista, que mercès a l'actuació del Sr. Gusó, com a cap visible del consell, em sento indignat, impotent, estafat, enganyat, i tot el que vulgui aquí afegir, i com jo, un manat molt gros d'accionistes i socis. El nostre club ha passat de ser un club seriós, compromès, prudent, de bon tracte amb els jugadors, ben relacionat amb estaments i premsa a caure en el pou del descrèdit, de la indignació, de la mentida, de l'engany, com a conseqüència de la prepotència, la desorganització, la intolerància, el vedetisme, la ignorància i la poca capacitat demostrada pel Sr. Gusó i els seus amics, per segons quins afers que fossin en benefici del Girona, perquè, per ells, sí que han estat diligents, com s'està demostrant.Sr. Gusó, a hores d'ara, no sé si vostè ha venut les seves accions, però si no és així, sota el meu particular punt de vista, és molt lamentable, i jo li recomanaria que, tal com sempre s'ha omplert la boca dient que el club ha de ser dels gironins, no tingui un mal moment i vengui les seves accions a gent que no compleixin aquest requisit, no vull pensar que el nostre Girona sigui un altre UE Figueres.Si cada un de nosaltres fem un repàs de la història, veurem que els veritables problemes del Girona comencen quan comença a rebre diners, per la categoria assolida, i que de cap forma i manera són aplicats degudament, no dubto que l'entitat bancària que va tenir cura de recaptar els diners de les accions, actués normalment, la veritable disbauxa comença quan aquesta entitat perd de vista els diners i són ingressats a la caixa del Girona FC SAE.Com es pot entendre, Sr. Gusó, que vostè mantingui un deute de 900.000 euros (149.747.000 pessetes), i els jugadors i empleats no cobrin? En concepte de què tenia aquest deute? Crec no s'ha de ser gaire intel·ligent per arribar a una conclusió.Seria molt llarg d'analitzar les moltes actuacions del Sr. Gusó, l'última, la de dimitir una hora abans de l'assemblea, i en paraules textuals d'ell mateix: “Me'n vaig pel bé del Girona i perquè hi hagi tranquil·litat al club. No vull ser cap destorb”. Molt bé, Sr. Gusó, per tots nosaltres ha estat un plaer que vostè hagi presentat la seva dimissió pel bé del Girona, després de deixar un forat de 3.800.000 euros; No “saber” on paren els 3.200.000 euros de les accions; fer fora en Serra (un jugador de casa) pel fet d'estructurar amb lògica un escrit signat per tota la plantilla; mantenir un director esportiu que tan sols pel cas Calle, se li havia d'haver presentat la liquidació amb caràcter d'urgència; ja no parlo del cas de Ponzo, que sempre ha fet el que li ha donat la gana, provoca unes indemnitzacions per contractes rescindits d'1.500.000 euros; així com l'acabar a «punyalades» amb tots els entrenadors que no han passat pel seu sedàs; amb jugadors i representants, que han deixat el nom del Girona com un drap brut, pel tracte rebut. Moltes gràcies, però aquesta dimissió ha portat més retard que l'acabament de la Sagrada Família.Sr. Gusó, vostè no tenia cap més sortida que la dimissió, però una dimissió coherent, digna, no comportant-se amb covardia en no presentar-se a la junta d'accionistes, donant la cara, i aclarint tots els interrogants, que per desgràcia avui encara floten en l'ambient, ja que el seu segon sembla que sap jugar molt bé a cuit a amagar. Vostè, amb la seva fugida fora de temps, es l'únic responsable de la vergonyosa junta d'accionistes.Podria estar esmentant moltes coses, i demanar explicacions i claredat, sobre el desemborsament de la compra de diversos paquets d'accions. Em podria explicar quin paper varen jugar els accionistes senyors Figueres i Ventura?, jo tinc la meva teoria, crec que gens equivocada, però, potser hi ha algú mes capacitat que jo en tots els ordres, que pugui desembolicar aquesta troca, i un d'ells és vostè, però, sospito que no en trauré l'aigua clara, vostè i els seus, el cap sota l'ala i anant fent.Ara, amb la serenor que em donen els dies passats, des de l'absurda i surrealista denominada junta d'accionistes, tanco els ulls i retorno a la meva llunyana joventut, quan a la rambla Verdaguer (avui plaça Catalunya) venien de Barcelona uns senyors molt dignes, anomenats xarlatans, que obrien les seves maletes de fusta, i es passaven tot el matí xerrant sense parar, oferint un llapis per 5 cèntims, i amb aquesta compra, regalaven una fulla d'afaitar, un braçalet, etcètera, etcètera, veritables artistes per vendre l'article.La pantomima (perdó, junta) del darrer dia 22 era el mateix, teníem el xarlatà també vingut de Barcelona i com si fos el salvador de la pàtria ens va resultar un pèssim venedor, va estar durant tres hores xerrant i defensant no sabem què, intentant fer la venda d'un burro vell i desdentat com si fos un cavall de curses, ignorant tot l'important, i negant saber quelcom, de qualsevol tema espinós, i, sobretot, de la part econòmica de la qual ell és el directiu responsable, vergonyós i inadmissible, això sí, molt digne i molt ofès quan algú li va dir una vegada que el que deia era mentida, quan ell no va dir una sola veritat en tota la sessió, i vàrem haver de sentir diverses vegades el que ell havia aportat al Girona, i els crèdits signats davant notari, per adreçar la caòtica situació, però res més no ens va aclarir.Sr. Rofes, vostè no pot enganyar ningú i tot el que està fent no té altre motiu que salvar els diners que vostè ha invertit o avalat, posició molt lògica i natural (jo també faria el mateix), perquè vostè té molt present que si a 31 de juliol el Girona baixés a 2B, vostè tindria 1.512 unitats de paper higiènic, al preu de 500 euros unitat, (756.000 euros en total, equivalent 125.787.816 pessetes) tot un luxe, en el seu bany.Discrepo d'un accionista que va dir que el Sr. Rofes ens devia veure a tots el accionistes amb boina; no és cert, tal com es va desenvolupar la incoherent assemblea, el Sr. Rofes ens va veure amb tapall, amb plomes, i fregant dos pals per encendre foc.Quan uns quants accionistes vàrem arribar a la sala, a la presidència hi havia els rètols dels altres membres del consell, però en arribar el Sr. Rofes, els va fer desaparèixer tots, i els seus membres varen ocupar la primera fila, ell sol va mantenir el paraigües obert suportant tot el que li queia al damunt, que no era poc.Puc suposar vàries opcions del perquè d'aquesta actitud: estava calculat que el Sr. Rofes, donada la seva professió, tingués mes recursos, per no tenir problemes si parlaven els altres consellers? Per què va ser tan rotund, en contestar que cap conseller cobrava i no va deixar que contestessin els de la primera fila? Per què no va deixar parlar els altres consellers, com així ho van demanar els accionistes, quan es va preguntar per les accions d'Anglaterra? Tenia por o desconfiava de la capacitat dels mateixos, i que no es fiquessin de peus a la galleda?Una perla del Sr. Rofes: 12 de febrer del 2009. Assemblea de socis per la constitució en SAE: Paraules seves textuals: “La situació econòmica del club és molt bona”. 22 de juny de 2010. 1 any i 4 mesos després: Junta d'accionistes “El deute del club en aquests moments és de 3.800.000 euros”. Si tenim un deute de 3.800.000 euros, no saben on són els 3.200.000 euros de la venda d'accions, estem embargats per Hisenda, la Seguretat Social ens té agafats pel ganyot, i els jugadors i empleats no han cobrat, hem d'arribar a unes quantes conclusions: 1) Que a pesar del seu càrrec de president econòmic, potser li han donat gat per llebre; 2) Potser el seu fort no són precisament les finances; 3) Potser que la seva «bola», com la del Raphel, no està actualitzada, o que amb tots els meus respectes, sigui un mentider patològic.Vostè diu sobre on són els 3.200.000 euros de la SAE: “Sé el que sé, gairebé res. Potser m'esperava una cosa i n'era una altra”. Fabulosa la contestació, perquè si vostè, responsable dels diners, no sap on són, i no ha demanat explicacions al seu president, potser hauríem de contractar el Teniente Colombo, per saber-ne alguna cosa.El Sr. Rofes ens mena la pressa per aprovar el pressupost de la propera temporada, ja que, segons diu, ha d'estar presentat a la LPF abans del dia 30 de juny, i es produeix la incongruència d'aprovar el de la temporada vinent sense haver-se tancat i aprovat el de la temporada en vigor, i, sentim el disbarat que la partida de subvencions oficials no és real, amb això, ens deixa amb el gran dubte; quantes més partides han estat «engreixades»? En tenim alguna que sigui real? Això no és una mentida, és quelcom més greu.Ja per acabar. Per què el senyor Gusó va presentar la seva dimissió abans de l'assemblea? Un raonament seria que d'aquesta manera, en no haver de presidir-la, no hauria de donar explicacions de fets greus i enrevessats, que ell com a president no podia negar als assembleistes i que havia de ser explícit sobre qualsevol tema, i si ell i el Sr. Rofes no podien estar junts a dalt de l'estrada, per no contradir-se en les respostes, el Sr. Rofes podia asseure's a la primera fila, i fer el mateix paper dels altres membres del consell, de ver oir i callar, que callats semblaven més guapos.Netegem l'estable i amb el Girona a 2A.