Sobre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Tot i ser soci d’Òmnium Cultural, no sé ben bé per quines raons no tinc accés a la cúpula de l’associació. És per això que m’hi dirigeixo a través d’El lector escriu d’El Punt Avui. Soc conscient que els dos últims Premis d’Honor de les Lletres Catalanes –Enric Casasses (1951) i Maria Barbal (1949)– en són plenament mereixedors. Ara bé, hi ha dos casos que, al meu parer, clamen al cel i diuen molt poc de com valorem els nostres gegants literaris vius: el poeta (i narrador, i dramaturg, i pedagog, i pintor...) Ricard Creus (1928), amb llibres de poesia prodigiosos com ara 36 poemes a partir del 36 o bé Retornar a Itàlia, i el poeta (i filòsof, home de teatre, traductor...) Lluís Solà (1940), amb aquesta meravella publicada que és el llibre Poesia completa, un luxe per a la nostra cultura, o bé Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016), un llibre de pensament que el president Quim Torra va regalar, en una visita a La Moncloa, al president Pedro Sánchez (no vull fer cap comentari sobre què n’haurà fet un dels responsables del 155). A veure si no hi serem a temps!