El Tribunal de Comptes, sàdic contra l’independentisme

El darrer embat a la vida dels líders independentistes mostra una severitat extrema del Tribunal de Comptes espanyol, anunciant els requeriments patrimonials als polítics independentistes Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, Raül Romeva i Andreu Mas-Colell, inclosos una trentena d’implicats en el procés, de xifres milionàries, per arruïnar famílies, com a venjança contra els independentistes.

És tan evident que volen guanyar la partida política i ideològica que no han pogut a Europa, i de manera pornogràfica i exagerada, sense cap codi d’ètica, apliquen el seu modus operandi, per exemple, a l’alma mater del lideratge sobiranista M. Hble. Sr. Puigdemont, per les bones praxis i èxits assolits de reconeixement explícit a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que ha exigit des de Brussel·les “la fi del procés d’extradició per a Puigdemont, com també la reforma del Codi Penal en relació amb els delictes de sedició i rebel·lió”.

Així doncs, que Pedro Sánchez faci bandera de cordialitat amb la neteja de cara dels indults no amaga que el Tribunal de Comptes tingui com a objectiu la destrucció econòmica dels líders independentistes. Per tant, com pretenen que aquesta llibertat als presos sigui satisfactòria? No negaré que per a tots és una alegria la tornada a casa, però, com reclama a Europa el president Puigdemont, és només amb l’amnistia com seran totalment lliures. Thomas Jefferson, gran demòcrata, considera la dictadura una “traïció al poble i a la humanitat”, o Jordi Évole dient: “Lo que sorprende es el descaro con el que exhiben el odio.” I jo crec que és d’admirar que Puigdemont, sense cap guardaespatlles, arrisqui la seva seguretat física enmig de l’opressió endèmica de l’Estat.