Som un poble solidari?

A grans trets, no en tinc cap dubte. Un referent són La Marató de TV3, les campanyes de donació de sang, el Banc dels Aliments, el voluntariat en entitats i col·lectius nostrats, en organitzacions com la Creu Roja, Càritas...

Al no ser un país normalitzat –només ho aconseguirem amb les plenes competències amb què compten els estats–, cal sol·licitar un esforç més dels ciutadans conscienciats per omplir la Caixa de Solidaritat. Conscienciar-nos que al davant tenim un enemic (no un adversari, ja que l’embat no es realitza entre iguals) disposat a tot, si cal morir matant –el ventall de matar una persona és molt ampli–. Hi ha gent que s’omple la boca dient que fa molt per Catalunya, rasques i solament constates paraules buides, i a voltes tòxiques.

La repressió neofranquista no fa diferències amb els no afectes al Règim del 78: polítics i treballadors públics, però també milers amb noms i cognoms, com Marcel Vivet o Pol Lorena. Encara que la Generalitat ha fet un primer pas, cal avançar amb la resta i quan calgui per les venjances que vindran. Demà pots ser tu, lector, i més amb la llei de seguridad nacional que preparen. Una invitació a col·laborar. Com a lector conscienciat, ja he fet una aportació al compte: ES31 3025 0001 1814 3361 5996.

Calen fets, no paraules. Solidaritat.