Sí, ja són dotze anys de la teva partida; moltes, moltíssimes coses han passat, però mai, mai, t’oblidem. Com t’enyorem, Bernat.

Estàs lluny, molt lluny, però al mateix temps a prop, molt a prop de tots nosaltres.

Sempre tenim present el teu etern somriure, la teva lluita, l’empenta i les teves ganes de viure. Una lliçó ens vas donar a tots, una lliçó d’amor, optimisme i d’esperit de superació.

Res ni ningú, ni tan sols la distància, ens podrà separar. T’estimem i mai t’oblidem. Pares, germà i familiars.