Opinió

Solidaritat

La darrera setmana de juliol, a unes persones, que havien format part de la política catalana, se’ls acabà el termini per a la presentació d’uns avals que els exigia el Tribunal de Cuentas. Són de diferents imports, segons cada cas, per haver incorregut en presumptes despeses, en el decurs de l’exercici de les funcions, pròpies dels seus càrrecs, al nostre govern.

A falta d’una entitat financera, que hi estigués disposada, finalment s’obrí la possibilitat de fer-ho a través de l’ICF; opció que finalment ha estat acceptada pel Consell de Garanties Estatutàries, amb la qual cosa, de moment, no caldrà acudir als embargaments. La qual cosa, clar! no eximeix del pagament, cas que aquells siguin sentenciats culpables.

Hi hauria una altra possible solució, a través de la “caixa de solidaritat”, a la qual, per fer-hi aportacions, l’únic que cal és moure’s per un sentiment de solidaritat, envers aquelles persones que, per haver fet la tasca que se’ls encomanà, com a polítics que eren, vegin perillar el seu patrimoni i el de les seves famílies.

Segur que hi ha qui ho veurà malament, ho han deixat ben clar; certament, tothom és lliure de pensar com vulgui, però alguns entenem que la solidaritat, ben entesa, feta honradament, sense segones de canvi, per una bona causa, no hauria de molestar ningú, ans al contrari. És el nostre parer.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.