Sobreviure a l’hospital de Figueres és missió impossible quan ets la víctima de dues negligències mèdiques en menys de 24 hores, que ja té mèrit!

Una senyora de 73 anys, amb una colla de patologies prèvies, va anar a l’hospital per rebre una infiltració al braç esquerre. La van punxar al braç dret; vam demanar explicacions i ens van convocar l’endemà per punxar-la al braç correcte. Des de llavors, la senyora (ma mare) té la glucèmia descontrolada: sucre que feia més de vint anys que controlava amb medicació oral. M’han convertit la mare en insulinodependent demostrant que el traumatòleg responsable té no només un problema de vista, sinó també grans deficiències en la seva praxi quan no va ser capaç de veure ni informar sobre els perills de la cortisona en diabètics.

Més de quatre mesos després, segueix amb la glucèmia pels núvols, noves patologies derivades, un munt d’entrades i sortides a urgències i un lloc de treball que ho coneix, pateix i permet perquè no tinc cap altra opció.

El 19 de juny vaig fer una reclamació a la unitat d’atenció al ciutadà del mateix hospital, no per fer mal sinó per propiciar que “em tornessin” la mare a l’estat de salut que tenia abans de tan nefasta visita mèdica mitjançant les proves o la medicació deguda. Quinze dies després d’entrar la reclamació vaig trucar-hi per saber-ne l’estat i la “solució” fou que tenien fins a tres mesos per contestar.

Amb el dia a dia d’ambdues completament malmès i menystingut, denunciaré l’hospital (on el corporativisme mafiós i la burocràcia posaran tots els pals a les rodes que puguin).