Malalts mentals deficients

Últimament es parla molt de la violència de gènere. Estic d’acord que s’ha d’erradicar amb urgència. Però hi ha una violència de la qual no se’n parla i és tan greu com aquesta. És la dels malalts mentals i deficients alhora, que no tenen lloc on puguin ser ingressats. Aquests dies ha sortit el cas de Joan Mateu, de 21 anys. És molt agressiu i el departament corresponent no els ofereix ni un centre de dia perquè la família pugui descansar. Els diuen que hi ha una llista d’espera de més de 5 anys per poder entrar en una residència. Saben els responsables de serveis socials què són tants anys en aquesta situació? Haurien d’anar uns dies a casa dels senyors Mateu per fer-se càrrec del seu patiment. Val a dir que quasi totes les residències existents s’han muntat per pares i professionals. De públiques n’hi ha molt poques. Nosaltres vam ingressar el nostre fill, semblant al Joan, als 37 anys. Tota una vida desfeta. Senyors de l’administració, “actuïn ràpid”. És molt urgent.