Llengües minoritàries

Existeixen moltes llengües minoritàries, però poques tan maltractades com la nostra, la catalana: des de fa segles, trepitjada, oprimida, perseguida, prohibida... i com a conseqüència, malauradament, en perill d’extinció. No seria una mort per llei natural, sinó provocada per uns enemics acèrrims, que la voldrien eliminar, no únicament ella, sinó tot allò que l’envolta: literatura, cultura, folklore, sentiment de país, etc.

Prou hem llegit i sentit paraules defensant-la, però els qui l’ataquen fan servir tota mena d’armes mortíferes. Cito tres exemples de la defensa que n’han fet escriptors catalans de renom: Joan Maragall a Elogi de la paraula, Maria Antònia Salvà a Pregària per la llengua, Narcís Comadira a Jo, pecador. Llegim-los, aquests exemples i d’altres, per enfortir-nos, no deixar-nos abatre i seguir emprant-la, en el llenguatge col·loquial, a les botigues, a les escoles, en els mitjans audiovisuals, en la literatura, al teatre, arreu. I encara que últimament sembla que l’Estat espanyol vol donar més facilitats per a la conservació de la nostra llengua, no ens fem massa il·lusions: poden ser fruit només d’una política enganyosa i interessada. Caldrà palpar-les a la realitat.

Els catalans estimem totes les llengües i no volem fer-los cap mal; per què hem de tenir enemics que voldrien la mort de la nostra?