Sempre s’ha dit que el saber no embarassa

Al meu entendre, als detractors de Catalunya, no és la llengua que els mou nerviosos de la cadira, sinó el fer, el com som i el que pensem els catalans, i com que no poden atacar per enlloc més, fan servir la llengua, pensant que és per on més mal ens poden fer; però jo que no vaig poder estudiar el poc que sé en català, i que com tants altres catalans, he compartit la meva vida i format una família amb descendència fins a besnets, amb una dona cordovesa, filla d’uns excel·lents emigrants i grans persones que varen aterrar a prop de la Bisbal l’any 1947, fugint de la fam, que el genocidi franquista va provocar, i els hereus beneficiaris d’aquest franquisme ara en fan apologia, estic a favor que com més cultura més de tot, l’important és com podem expandir la cultura, i jo seria partidari d’ampliar els horaris escolars per si cabia la possibilitat d’estudiar, a més del francès i l’anglès, també el castellà; encara que al carrer també s’aprèn, crec que és millor aprendre a l’escola, per això s’ha d’anar a l’escola com més hores millor. Però per això els que tenen la paraula són mestres i governants, i aquí és on hi ha la pregunta del milió: qui posa l’esquellerinc al gat? Tenim mestres preparats per a tan alt nivell d’ensenyament en els instituts?