On hem arribat per poder defensar la nostra identitat lingüística? Com és possible que una població d’uns 10.000.000 de catalanoparlants, facin perillar el castellà? Finalment, en què pensa la Justícia per voler imposar un 25% d’ensenyança de la llengua espanyola en l’educació de Catalunya...? Són tres preguntes senzilles sobre les quals la Constitució i els polítics del país haurien de reflexionar, i avergonyir-se de desvirtuar la convivència del poble català, i l’ensenya educativa en la immersió lingüística des de fa ja unes quantes dècades. La cultura s’ha superat amb escreix, amb la formació de l’alumnat estudiantil del nostre país. És del tot ridícula, la forma de sentenciar un pla educatiu que ha estat el mirall dels pobles i cultures internacionals. Si el castellà s’estima que el parlen 567.000.000 de castellanoparlants i que per si mateix no corre cap risc de desaparèixer, llavors: per què han de sentenciar un idioma minoritari més que mil·lenari, i que a la vegada és en bona part mare de la llengua castellana? En què pensen els juristes i pedagogs dels idiomes antics? No s’adonen del genocidi brutal que fan a la cultura universal. Encara més: la Unesco la va declarar patrimoni cultural de la humanitat. Fora positiu frenar els detractors de voler-ne l’extermini com a idioma protegit.