L’alliberament dels peatges fou una solució?

Podríem dir que el moment era esperat després d’haver superat amb escreix les seves concessions. Però l’encert de posar-ho a la pràctica n’és un altre. Almenys les butxaques dels usuaris van notar l’estalvi d’unes despeses molt importants, sense pensar en el seu estat i manteniment i com podrien mantenir-se i qui se’n responsabilitzava. Un panorama carregat d’interrogants i, a mesura que passa el temps, comencem tots a dubtar de la necessitat de millora del que tenim i qui se n’adona, de l’abandonament de les mateixes. El que suposa, un risc creixent d’irresponsabilitats que a la curta desenvoluparan problemes. La preocupació d’hom recau ara en els conductors, per quan, en no existir els peatges, les autopistes van plenes, superant de molt quan aquestes eren de pagament. L’excés de circulació genera un munt de retencions a les sortides com als enllaços a les carreteres secundàries. Doncs és aquí on els perills a les principals vies de comunicació s’esdevenen diàriament. Llavors és quan ens podem preguntar: la solució del trànsit ha merescut el comportament adient dels conductors habituals? Jo diria que no, atès que ha crescut força la sinistralitat a les carreteres, fet que demostra que no som prou responsables a l’hora d’agafar el volant per conduir.