Catalunya i Espanya

Dins d’un món convuls i extremadament variant hi ha situacions que mereixen la nostra atenció ja que ens toquen de molt a prop.

Les institucions espanyoles fan aigües per tots costats. El poder legislatiu només legisla a favor dels mateixos. El poder executiu fa veure que tot canvia per no canviar res. I del poder judicial, què n’hem de dir? Penso que en unes properes eleccions, en lloc de votar partits (desenganyem-nos, que mai hi haurà llistes obertes), hauríem de votar jutges, ja que sembla que són els que realment tenen el poder de decidir què està bé o no. Ras i curt, els nostres vots no serveixen per a res.

Ara fixem-nos en Catalunya. Els personatges que es dediquen a la política (que no polítics, vull pensar que la política és una cosa més seriosa) ens volen fer creure, ara, que les llicències per edat són cosa de ningú. Tothom es treu les puces de sobre dient que és una irregularitat que mai havia d’haver passat.

El PSC ha presentat propostes de transparència. Senyors, tots els partits hi eren, a la mesa on es va acordar aquesta barbaritat, i, en total silenci, ja fa 14 anys. Ens omplim la boca que tenim vocació europeista i que ens hi volem emmirallar. Cal recordar que en qualsevol país d’aquesta Europa, en la qual confiem tant per solucionar la gran mentida que va suposar el procés, el parlament hauria presentat la dimissió en ple, hauria convocat eleccions i, per descomptat, cap dels polítics (?) actuals s’hauria presentat.

No hi ha dret que passi això en un país que, ens diuen, és estat de dret.