Santa Eulàlia, ‘in memoriam’

El 12 de febrer el santoral cristià celebra la festivitat de santa Eulàlia, una joveníssima verge màrtir que va gosar alçar la veu contra el governador romà de la ciutat, un sàtrapa que escanyava pagesos i ciutadans amb uns impostos abusius i els sotmetia a base de temor. El fet de declarar-se cristiana va costar a l’Eulàlia de Sarrià 13 martiris, un per cada any de vida. Diu la llegenda que la santa, a qui està dedicada la catedral de Barcelona i va ser fins al segle XIX patrona de la ciutat, deixa caure un ruixat durant les festes de la Mercè com a protesta pel seu oblit. I és que a uns altres sàtrapes que van governar la ciutat fa uns dos segles se’ls va ocórrer que els comerciants omplirien més les arques si la festa major se celebrava a finals d’estiu. Potser aquesta va ser de les primeres especulacions que ha sofert la ciutat, que als nostres dies ha esdevingut inaccessible per a les classes obreres, que han patit un èxode a l’extraradi, mentre a la capital catalana s’anuncien trasters de 6 metres quadrats com a pisos habitables, i els pisos habitables es venen a metres quadrats, talment com un parrac que es repartiran els millors postors: els bancs i els fons voltor. Cal que recordem el coratge de santa Eulàlia i construïm una Barcelona més justa, on tothom tingui cabuda. Avui és un bon dia per començar.