Un pas endavant i dos enrere

El resultat de les eleccions a Castella i Lleó em porta a pensar si aquesta comunitat té cap deute amb el franquisme, després de més de 40 anys de la mort del dictador, i una complicada Transició, per instaurar una feble democràcia; és més que sorprenent la crescuda de Vox, en aquests resultats electorals; difícil d’entendre per una majoria de ciutadans amb l’experiència viscuda; tothom sap de l’existència arreu d’hereus del passat, però jo no pensava que existissin tants nostàlgics, ressentits per la possibilitat de controlar amb més rigor la caça i les curses de braus, concentrats en aquesta comunitat. Això no deixa de ser un avís per a navegants, en especial als partits d’esquerres; ja no vull dir que alguna cosa no es fa bé, sinó quantes es fan malament; es vulgui o no la república o la independència, per part del PSOE-PSC; el problema és i serà com poder evitar el creixement d’aquest pensament nostàlgic i feixista, que amenaça de conquerir el poder i La Moncloa, de ben segur per la ineptitud de qui té en aquests moments la potestat de governar. Al novell passerell i president de la Generalitat de Catalunya, junt als que tenen la paraula al Congrés dels Diputats, se’ls està esmunyint la majoria independentista, i no fan res més que intentar mantenir la cadira, i això no es podrà perdonar mai. Quan el PSC entengui que és a Catalunya a qui ha de donar suport, i les esquerres catalanes reaccionin, serà massa tard.