Síndrome d’Asperger i hipocresia política
Ja està bé que no hi hagi distinció entre autisme grau 1, amb intel·ligència normal o alta i en cursos de formació per a discapacitats estiguin barrejats amb altres amb discapacitat intel·lectual. Abandonen cursos i possibilitats de futur. Ja està bé que no es tingui en compte en ingressos hospitalaris o residencials i estiguin barrejats amb persones amb patologies severes; en lloc de millorar, empitjoren: la persona i l’autoestima. Ja està bé que no hi hagi un percentatge en les oposicions amb preguntes sense dobles sentits i que no hagin de passar les entrevistes, se sap que sempre és en el que cauen la majoria. Valorar més la feina que l’aparença i comunicació no verbal. Caldria revisar totes les persones que s’han presentat, aprovat i que han caigut en les entrevistes; on es pot impugnar això? Ja està bé que les persones amb TEA i famílies amb fills amb TEA grau 1 (Asperger) no tinguin un lloc on recórrer en cas d’acomiadaments de feines sense cap motiu objectiu; molts no volen ascendir dins l’empresa, volen feina tranquil·la amb poc contacte o teletreballar. Per quan una resposta? El pla de salut mental del Parlament no té en compte res de l’esmentat. Que algú es digni a contradir i posar sobre la taula el que estan fent públicament.
Barcelona