A la meva tauleta –com potser els passa a vostès– m’apareixen amb la mateixa nitidesa i credibilitat les últimes novetats (el “Coming soon”) de Netflix o d’altres plataformes que les imatges i previsions de la guerra d’Ucraïna. Els inputs i les novetats se succeeixen com una carrera per veure qui capta més la meva atenció, i la seva. Què ens està passant? Hi ha coses que són ficcions, encara que se’ns digui que estan “basades en fets reals”, i d’altres que són “fets reals”, succeint en un temps quasi immediat. Que no ens confonguem! Sé que hi ha propaganda, fakes i negocis pel mig, però un Estat ataca i destrueix i mata, de debò! Potser caldria parar una mica els mòbils, i pensar-nos-ho. També m’ha arribat que el papa demana pregàries per la pau: i n’hi ha que ho veuen com una dispositiva més del festival de la tauleta. Almenys ell demana d’aturar-nos.

Si sincerament volem un món millor, potser hauríem de pensar, meditar: i jo, què faig? Com ho visc? Quines decisions operatives prenc? No tinc solucions, ara mateix, per salvar vides humanes a Ucraïna, hi ha massa violència.

Una cosa sí que sé: la frivolitat no és una actitud digna, ja ho sento!: us ho havia de dir.