Penso, opino, escric...

“Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz” (Benito Juárez, 1806-1872). La suposada racionalitat dels humans no deixa de posar-se en qüestió cada vegada que són capaços de provocar conflictes bèl·lics. El darrer exemple el tenim en la guerra desencadenada per Rússia i que Ucraïna està patint. Com si d’una maledicció es tractés, tot apunta que la guerra és inherent a la condició humana i que les tendències bel·licistes són del tot insuperables. Des de temps immemorials, tot un ventall de personatges de tota mena i de luctuós record, sinistres, amb ambició il·limitada, messiànics..., amb el suport d’individus fanàtics sense escrúpols i poders fàctics interessats, han sigut els protagonistes responsables de causar víctimes incomptables, sembrar odis i provocar desolació. Davant d’aquesta realitat incontestable em pregunto quina utilitat tenen les institucions supranacionals, perquè és evident que els principis fundacionals han passat a millor vida. Falta de voluntat o de capacitat? Sigui una cosa o l’altra, o es repensen els objectius o es tanca la paradeta. Ja n’hi ha prou d’inoperància!