Fa dos anys

Diumenge passat, 13 de març, molts mitjans d’informació van dedicar un espai de les seves capçaleres a recordar-nos que fa dos anys va començar la malaurada pandèmia que va canviar-nos, a tots, la vida, d’una manera especial a les i els que som grans, ja que el nostre col·lectiu és el que va tenir el nombre més alt d’afectats, molts dels quals van deixar-hi la vida, en penoses circumstàncies, entre ells molts ingressats en residències, i ens va deixar un luctuós record que ens serà difícil d’oblidar. En aquells moments la pandèmia va agafar tothom desprevingut, sense saber com tractar-la i amb una gran manca dels mitjans adequats. Sortosament, la sanitat i els investigadors, amb gran esforç i sacrifici –cosa que mereix l’agraïment–, treballaren incansablement fins a trobar els tractaments adequats i les vacunes; gràcies a això avui comencem a veure’n el possible acabament. Llàstima que la prometedora millora s’ha vist enfosquida per la guerra, amb la qual el “Gran Putinejador” d’en Putin ha sotmès Ucraïna, provocant morts i destrucció, així com milers de desplaçats. Esperem que hi hagi algú capaç d’obrir-li els ulls, al feroç dictador, i retorni la pau a l’estimat país veí. Déu ho vulgui!