Déu no ho vulgui, però imaginem que Putin se surt amb la seva i s’annexiona Ucraïna i després d’una desfeta ferotge, prohibeix les seves lleis, els seus signes d’identitat i la llengua i imposa l’unitarisme rus, substituint-la amb la provocació de grans onades d’immigració. Imaginem que el poble ucraïnès persevera amb el treball diari i la clandestinitat i aguanta la seva desaparició fins que un dia de l’any 2273, abans de morir l’últim dictador, aquest traspassa amb tota la solemnitat els poders reposant un rei de totes les Rússies. Després Rússia vol democratitzar-se i ingressa a la Unió Europea amb tota la pompa. Arribem un dia qualsevol, posem d’octubre del 2314, i Ucraïna, que ha resistit durant 300 anys, demana exercir el dret a l’autodeterminació com a nació que sempre ha sigut i decideix votar en referèndum tot i l’oposició i les amenaces de l’estat. Es vota, hi ha una repressió salvatge a la vista de tot el món. Després, empresonaments i persecució de tot tipus, exilis, retorçament de la justícia fins a límits escandalosos, per perseguir i escarmentar els dissidents, amb un sorollós silenci de la majoria d’intel·lectuals i demòcrates de la resta de la unió, i amb accions descarades per arruïnar el país fent fugir les empreses amb tot tipus d’amenaces. Finalment, intents de blanquejar el rei de les Rússies amb anades i vingudes sense sentit, rebaix de l’escassa autonomia, escarni continu i falsedat, falsedat i falsedat. Imaginem, per acabar, que gràcies a l’acció de l’exili, sobretot, la justícia europea i del món lliure es comencen a tombar com fitxes de dominó les sentències injustes imposades i es rebaixa la qualificació democràtica d’aquest estat fallit i l’obliguen a acceptar la resolució o l’amenacen amb greus accions. Imaginem tot això. I Europa, què faria?