Es fa molt difícil entendre com pot ser que la conselleria d’Educació, encapçalada per un representant d’Esquerra Republicana, no sigui capaç de defensar, com cal, la llengua catalana a les escoles i instituts del nostre país davant d’una sentència del govern espanyol que ens obligarà a impartir en castellà el 25% de les classes.

Què està esperant la Generalitat per desobeir amb el suport, segur, de molts mestres, professors i equips directius? Què faria el govern de Madrid si la Generalitat i els docents es neguessin a acatar aquesta sentència i es posicionessin radicalment en contra? Si això es produís, la magnitud del problema podria posar veritablement entre les cordes el govern de l’Estat.

Però davant del silenci, només em queda pensar que potser aquest nou acotament de cap de la Generalitat als peus del govern espanyol és una altra renúncia per “afavorir” la tan inexistent com improbable taula de diàleg. Si és realment així, seria millor reconèixer-ho i assumir, d’una vegada per totes, que no som prou valents.