Ho deixaríem tot, per viure al vostre costat, en moments tan desoladors. Aparcaríem les rialles per estones de silenci i solidaritat. I marxaríem, sense por, amb el ple convenciment de tornar-nos encara més valents, fent burla a l’horror.

Ho faríem per vosaltres, per aquells que lluiteu, indefensos, per mantenir la vida, per respirar. Allà, un mos d’alguna cosa, un glop d’aigua, un abric o una abraçada, en l’actualitat, no hi compta res més important.

I a hores d’ara també, i des de fa ja 35 dies d’angoixa i malson, no hi ha cabuda per a una melodia de Richard Clayderman, una balada d’Enya o Synthesizer, un arc de Sant Martí o simplement un silenci, un silenci d’aquells que somiem de vegades i en tenim en altres molts indrets, on els records vesteixen la nostra felicitat.

Pobles d’infants que volen córrer per arreu amb llibertat, anhelant un món de màgia, on regnés la pau. Però és fosc a Ucraïna, amb la mirada més violenta de l’infern i el terror que els ha tocat viure. Ho deixaríem tot.