En defensa de la nostra llengua, el català

A mig matí em truquen per telèfon del RACC –soc soci d’aquesta entitat– per oferir-me un servei. Després d’assegurar-se que soc soci, la senyora que truca em parla tota l’estona en castellà i jo responc en català i aquesta persona em pregunta, educadament, si podem seguir la conversa en castellà perquè desconeix la nostra llengua. Davant d’això, educadament li dic que no, que no vull canviar d’idioma. Llavors, d’una manera educada, diu que ja trucarà una altra persona que parli català. Li dic que d’acord i li desitjo bon dia. Al cap d’unes hores tornen a trucar, aquesta vegada directament del RACC, per oferir un servei de caràcter elèctric per si tenim alguna avaria en aquest sentit. Abans que segueixi, faig esment de la trucada anterior i em diu que truca per aquest motiu, perquè com que no he acceptat parlar en castellà ho fa ella. Per tant, abans que m’expliqui el producte que vol vendre, li dic com a soci que com pot ser que una entitat com el RACC permeti que els seus socis hagin de canviar de llengua. Raono que estic disposat que em parlin en castellà sempre que jo pugui continuar parlant amb la meva llengua i m’entenguin. Reitero el meu desacord amb aquesta política i que no ho entenc. Així mateix, arran d’aquesta trucada aprofito per fer una queixa al RACC perquè la conversa és gravada, segons diu. Per acabar, vull denunciar aquest tracte a la nostra llengua que em fa pensar si em convé continuar com a soci d’aquesta entitat.