Cap suïcidi més per la covid persistent

Vull dedicar aquestes línies a la meva única germana i a més bessona. Amb només 49 anys va llevar-se la vida el 12.03.22 en no poder suportar ni un dia més les seqüeles que una maleïda infecció per la covid va portar a la seva vida l’agost del 2021. Patia, entre d’altres, de seqüeles neurològiques. També de la incomprensió i de l’arrogància intel·lectual d’alguns dels metges que la tractaven, així com de la inseguretat dels seus familiars que, davant la contundència de certs doctors sobre el fet que no hi havia afectació neurològica –“a les proves no es veia res”–, vam començar a qüestionar-la i a posar el focus en el seu estat psicològic. Vam fer el que podíem i el que vam saber per ajudar-la. No sé, en canvi, si això ho podran dir també tots els metges que la tractaven. Caldria que fessin una reflexió sincera i admetin que podien haver fet més per aportar esperança a la vida de la meva germana, que ja no creia en una curació i que mai va trobar en la medicació prescrita alleujament suficient al seu patiment físic. Estimada germana, tant de bo mai més un pacient afectat de la covid persistent hagi de patir tant per arribar a voler posar fi a la seva vida. Amb el cor trencat.