Una revolució al vàter

Malgrat que el caràcter modest del vàter no ho reivindiqui, la veritat és que aquest ha estat sens dubte un dels invents més grans de tots els temps, ja que el seu ús generalitzat ha incrementat el nostre benestar, el nostre nivell de sanitat, però per sobre de tot ha salvat la nostra dignitat. Des del seu ja llunyà origen, aquest invent ha experimentat pocs canvis, potser el més radical de tots ha estat la substitució de la tradicional cadena pel botó. Crec, no obstant això, que ha arribat el gran moment de rejovenir i actualitzar tan important moble al moment actual. La gran revolució consistiria a reutilitzar en la descàrrega aigües grises en lloc d’una caríssima aigua potable de boca de noble llinatge amb totes les garanties sanitàries per esdevenir apta per al consum humà, les aigües grises provinents de la dutxa, el rentamans o la rentadora a través del corresponent minitransvasament casolà. Cap sentit té que un producte escàs i car com l’aigua potable amb garanties sanitàries per al consum humà tingui com a única destinació arrossegar cap a la claveguera les brutes deposicions dels nostres escusats. Certament un maridatge poc recomanable, quan tan desagradable missió poden executar-la amb idèntic resultat aigües menys nobles prèviament utilitzades per a altres menesters. Aquest sistema permetria un considerable estalvi d’aigua (30% aproximadament), cosa que representa un astronòmic estalvi en diners i energia. Proposo una competició entre universitats d’enginyeria, disseny... per reinventar aquest invent imprescindible per rejovenir-lo i adaptar-lo a un futur immediat en què l’escassetat d’aigua serà un problema de primer ordre.