Petit gran homenatge a les mares

Avui, dia 1 de maig, no veig millor ocasió per rendir un petit homenatge a totes les mares del món. Totes s’ho mereixen, sens dubte. Però deixeu-me que aquest petit tribut vagi dirigit especialment a les mares que, d’una manera o altra, ajuden els seus fills, a qualsevol edat i amb qualsevol malaltia, a tirar endavant. Fa una mica més d’un any em van diagnosticar un càncer, i jo puc donar fe que la meva mare ho va passar igual o pitjor que jo. Quant amor i suport he rebut! Gràcies a l’equip mèdic de l’hospital de Sant Pau tot està controlat, n’estic segur. Però no parlem més de mi, tornem al tema de les mares. Que algunes semblen d’un altre planeta és una evidència. No hi ha cap dubte. Com deia, que serveixin aquestes línies com a petit homenatge a aquestes mares amb fills que pateixen problemes d’addiccions, malalties mentals o qualsevol altra patologia, de les quals segur que vostès coneixen algun cas, i que són aquí, dia a dia, donant-los suport. Quin increïble superpoder tenen les nostres mares que són capaces d’ajudar a superar qualsevol dificultat o desafiament que la vida ens plantegi, sense esperar res a canvi. En una societat on tot es fa com a contrapartida d’alguna cosa, les mares són un exemple de generositat i amor sense condicions. Visca les mares, els 365 dies de l’any!